FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Es posa darrere el verb d'una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t'ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà. Es posa darrere el verb d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix d'instrument. Causa instrumental. Que se serveix d'instruments musicals. Música instrumental. Conjunt d'instruments d'una orquestra o banda de música, d'un cirurgià, etc. En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]